El sector septentrional és accidentat pels contraforts de la serra que separa les conques de la Tet i de l’Aglí, i s’hi localitzen conreus de secà, sobretot vinya, sovint productora de vi de qualitat superior. El còrrec de la Cogullada davalla de la Jaça fins a Ventafarina. Les hortalisses i l’arboricultura són al sector meridional, que travessa paral·lelament a la Tet el riu de Bolès. L’economia és agrícola. Hi ha 506 ha conreades. Els fruiters ocupen 243 ha, 240 de les quals són de presseguers (en progressió) i 2 d’albercoquers. Segueix la vinya amb 225 ha (en regressió), 187 de les quals donen vins amb denominació d’origen controlat. A més, hi ha 108 ha d’hortalisses de regadiu (69 d’enciams, 24 d’escaroles i 10 de tomàquets). Els darrers anys hom hi ha instal·lat una petita fàbrica d’embalatges (50 obrers) i un càmping. La població ha disminuït lleugerament des del 1911. El poble (655 h agl i 58 h diss [1982], nefiaquencs; 101 m alt) és a la dreta de la Tet. Pertangué als Rocafort, i al s XVI passà al Orís; el 1653 fou confiscat per la corona francesa, que el cedí a Miquel de Tamarit, però posteriorment els Orís el recuperaren.