Escriví llibres de poemes ( Fatalità , 1892; Dal profondo , 1910; I canti dell’isola , 1925), amb ressons romàntics vagues de Carducci, D’Annunzio i, fins i tot, de Leopardi. És important també la seva obra en prosa ( Stella mattutina , 1921), de caràcter autobiogràfic.