Tant la data com les circumstàncies del seu naixement són obscures. Criada per un cotxer austríac i una cambrera txeca, hom creu que podria ser filla ilegítima d’un aristòcrata. Passà la infantesa a Bohèmia. Casada el 1837 i mare de quatre fills, el seu matrimoni fou difícil per la indiferència del marit envers les seves inquietuds culturals. La seva primera obra important foren les narracions Obrazy z okolí domažlického (‘Imatges dels voltants de Domažlice’, 1845-48), descripció realista de la vida de gent humil. Aquests anys aplegà també narracions populars ( Národní báchorky a pověsty , ‘Contes i faules populars’). Cap al 1850 passà a residir a Praga, on s’introduí en els cercles intel·lectuals i abraçà un ideari amb elements alhora nacionalistes i del socialisme utòpic. Pionera del feminisme al seu país, escriví novel·les i narracions a cavall del realisme i el Romanticisme. Amb la novel·la Bavička (‘L’àvia’, 1855; traducció catalana de Rudolf Slaby, 1924), on recrea la infantesa en un món quasi idíl·lic, la seva reputació com a renovadora de la literatura txeca moderna restà consolidada. Morí en la pobresa, després de diversos fracassos sentimentals i la mort d’un fill el 1853.