Caracteritzat pel seu intel·lectualisme, s’inicià amb les novel·les Gyász (‘Dol’, 1935) i Bün (‘El pecat’, 1936), on descriu l’ambient camperol amb un accent peculiar. Seguiren Iszony (‘Fàstic’, 1947), Égeto Eszter (1957) i Irgalom (‘Pietat’, 1965), on manifesta una marcada voluntat estètica i una gran preocupació social. Excel·lí també com a dramaturg en Történeti drámák (‘Drames històrics’, 1956-63; en dos volums) i Társadalmi drámák (‘Drames de la societat’, 1958-64; en dos volums). Escriví importants assaigs culturals i polítics, reunits en els reculls A minoség forradalma (‘La revolució de la qualitat’, sis volums, 1940-43) i Az én katedrám (‘La meva càtedra’, 1969). El seu drama en vers Sámson fou musicat pel compositor hongarès Sándor Szokolay i estrenat el 1973.