i Església nestoriana | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Església nestoriana

esglésies orientals esgl or
Església cristiana oriental formada pels cristians de l’antic imperi partosassànida.

És dita també Església assíria, sirooriental o caldea. L’evangelització partí d’Edessa, i s’inicià abans de la caiguda de l’imperi part (226). Sota els sassànides (224-632) la situació dels cristians fou afectada per la guerra constant contra els imperis cristians (Romà i Bizantí), com també per la proclamació del zoroastrisme com a religió oficial, que produí l’esclat de la persecució oberta (340-379). Un sínode tingut a Selèucia (410) constituí un catolicosat, que el 424 es convertí pràcticament en autònom. El 486 aquesta Església acceptà el nestorianisme. Sota el domini àrab (637-1258) emprengué una tasca evangelitzadora vers l’Àsia central i arribà fins a l’extrem de la Xina, on, al segle XIII, i sota la protecció de Khublai Kan, fundador de la dinastia Yuan, tingué bisbats i comunitats en moltes ciutats. Aquestes comunitats desaparegueren amb l’arribada de la dinastia Ming (1368-1644). L’Església nestoriana arribà també, ja des del segle IV, a l’Índia, a la costa del Malabar, on, a causa de la llatinització dels portuguesos (1599), una part passà al catolicisme i una altra part, posteriorment, s’uní a Antioquia i adoptà, per tant, el monofisisme. El 1552, de les comunitats nestorianes de l’Orient Mitjà, sorgí el grup unit a Roma, que recollí algunes temptatives unionistes anteriors, grup al qual és aplicat més pròpiament el nom d'Església caldea. Organitzada jeràrquicament, el 1830 fou erigit el patriarcat catòlic de Babilònia dels Caldeus.

Col·laboració: 
JBa / SJV

Llegir més...