Després d’un començ poètic decadentista, inicià la seva aproximació al realisme amb el recull Sen a zdstupu zoutajicich a jiné básně (‘El somni de la multitud dels desesperats’, 1903). Seguiren Kniha zesu, vod a stráni (‘El llibre dels boscs, de les aigües i dels tossals’, 1914) i els Nové zpěvy (‘Nous cants’, 1918), on pren un nou rumb i exalta la bellesa de la civilització tècnica moderna. Amb Rudé zpěvy (‘Cants roigs’, 1923), conreà una poesia altament compromesa i combativa. Inspirat en la Segona Guerra Mundial, publicà Zamořená léta (‘Anys submergits’, 1946). Traduí a la seva llengua Baudelaire, Kropotkin, Heine i Verhaeren, entre altres.