Niça

Ciutat principal de la Costa Blava, situada a la petita plana del Paillon, entre la mar i la muntanya, vorejant la badia dels Àngels, entre les costes de Var, a l’W, i els turons de Cimiez, a l’E. Al seu clima, temperat, i a la seva situació deu el seu desenvolupament turístic, iniciat a mitjan segle XIX, que n’ha fet una de les estacions turístiques de més anomenada mundial. La Promenade des Anglais, vora la mar, és el centre ric i mundà d’esbarjo. Hi ha diverses activitats derivades del turisme. És també nucli industrial: indústria mecànica, tèxtil, química, alimentària i de perfums. Universitat, des del 1965. Hi sobresurten el museu de belles arts Jules Chéret, el d’història Massena i els monogràfics de Matisse i del Missatge bíblic de Marc Chagall. El port té com a funcions principals el transport de viatgers, sobretot a Còrsega, i el tràfic de mercaderies. Aeroport.

Fundada pels foceus de Massàlia cap al segle V aC, més tard es posà sota el domini de Roma per combatre els lígurs. L’any 729 rebutjà els sarraïns, bé que aquests l’ocuparen el 859 i el 880. Evità el domini dels francs i el de l’Imperi, però al segle XII passà al de la corona catalanoaragonesa. El 1338 es posà sota la protecció del comtat de Savoia. Esdevingué teatre de les lluites entre l’emperador i Francesc I de França, el qual l’ocupà, aliat amb els turcs (1543). Envaïda novament per França (1600), el 1696 tornà a Savoia. El 1793 França se l’annexà, però el 1814 passà al Piemont, que la cedí als francesos definitivament (1860). Mussolini aspirà a incorporar-la a Itàlia.