General de l’exèrcit, es distingí contra els àrabs, als quals arrabassà Creta (961). L’exèrcit, d’acord amb Teòfan, vídua de Romà II, el proclamà emperador per aclamació. Emprengué diverses campanyes bèl·liques a Orient (conquesta d’Antioquia el 969) i a Occident, contra els búlgars, aliat amb els prínceps de Kíev. També envià els seus generals a Itàlia per combatre els àrabs de Sicília i l’emperador germànic Otó I. Malvist per la seva política fiscal, fou víctima d’una conjura ordida per Teòfan —que ell havia esposat— i el seu nou amant Joan Tsimiscés (futur emperador Joan I).