D’ençà del 1962 residí a Catalunya. El 1964 concorregué al VIII Saló de Maig. Es donà a conèixer amb una pintura típicament expressionista i, sobretot, amb la representació gairebé en trompe-l’oeil, de celatges i núvols. Atret pel conceptualisme, derivà vers una pintura que té com a únics motius lletres o noms emblemàtics. El 1975 guanyà el gran premi de la Biennal Internacional de Barcelona. En la seva producció posterior desenvolupà un expressionisme abstracte amb un pes important del color i les textures. Vinculat a l’ambient artístic gironí, l’any 1982 feu una pintura de grans dimensions per encàrrec de l’Ajuntament de Platja d’Aro. Després de prendre lletres de l’alfabet com a motiu pictòric, incorporà diversos objectes (fustes, neó, radiografies) a la tela. Pintà altres murals de gran format (Sant Feliu de Guíxols, 1984; Buenos Aires, 1987-88; Barcelona, 1992), i creà també cartells, gravats, collages i il·lustracions per a llibres de bibliòfil. Exposà més de 200 vegades a l’Estat espanyol i a Europa. Des de la dècada de 1980 residí a Casavells (Baix Empordà), on tenia el taller estudi i la seva fundació. Entre altres ciutats, li dedicaren retrospectives a Girona (1992) i a Montserrat (2017). L’agost del 2021 donà part de la seva col·lecció privada —formada per unes 600 obres representatives de l’art gironí, català i europeu, amb obres d’artistes com Jacob Engler, Henri Bukowski, Ginovart, Roca Fuster, Ràfols Casamada, Artigau, Miró o Dalí, entre d’altres— a l’Ajuntament de Girona. Era germà del galerista Antoni Niebla.