Dugué vida monàstica al mont Athos, on entrà de ple en el corrent espiritual de l'hesicasme. Fundà el monestir de Sora, al nord de Rússia, on establí una vida d’ascetisme rigorós i de contemplació, i al mateix temps d’una gran pobresa individual i col·lectiva. Contrari a les possessions i riqueses dels monestirs, defensà la pobresa de l’Església i la seva desvinculació del poder civil.
Els seus seguidors foren anomenats “no posseïdors”, enfront del corrent oposat (els “posseïdors”) de Josep de Volokolamsk, que, després d’un quant temps de coexistència, acabà triomfant. Fou canonitzat per l’Església ortodoxa russa.