OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

comtat de Nimes

Geografia històrica
Occitània
Els vescomtes de Nimes i Albi
©
Territori llenguadocià que formà part de Septimània, fronterer amb Provença.

El 757 el rei Pipí el Breu, després de conquerir-lo, hi posà un comte frare. Els comtes de Narbona foren generalment també comtes de Nimes. Al segle X era regit per vescomtes (vescomtat de Nimes), que també ho eren d’Albi. Pel matrimoni (1061) del vescomte Ramon Bernat I, dit Trencavell, amb la vescomtessa Ermengarda de Carcassona, llurs descendents senyorejaven també els vescomtats de Carcassona, de Rasès, de Besiers i d’Agde. Els vescomtes de Nimes es feren vassalls d’Alfons I de Catalunya-Aragó en temps del vescomte Bernat Ató VI. El 1182 el sobirà català ajudà el vescomte de Nimes en la seva guerra contra el comte Ramon V de Tolosa. El 1185 el comtat de Nimes passà als comtes de Tolosa. La ciutat fou centre albigès, fins que fou conquerida (1226) per Lluís VIII de França. Bernat Ató VI fou el darrer vescomte de Nimes, i, vençut el 1214 per Simó de Montfort, li hagué de lliurar les possessions. El 1229 Ramon VII de Tolosa cedí Nimes a Blanca de Castella, que l’incorporà a la corona francesa. El 1258, pel tractat de Corbeil, Jaume I de Catalunya-Aragó renuncià els drets que hi tenia.

Col·laboració: 
AFE

Llegir més...