Professionalment vinculat al món de la moda des del 1976, treballà a l’empresa familiar del seu cosí Armand Basi, primer com a representant de Lacoste a l’Estat espanyol i posteriorment a l’empresa de moda que aquest creà el 1985 i de la qual fou director artístic. Paral·lelament, com a dibuixant col·laborà en diverses publicacions periòdiques —Mundo, Treball, Canigó (amb la sèrie “Petant la xerrada”), etc.—, i també amb el grup Plàstica Popular (vinculat a l’Assemblea de Catalunya) i amb diversos escriptors, com Manuel Vázquez Montalbán. Signà sovint els seus treballs amb els pseudònims l’Esquerrà o el Zurdo. Per encàrrec de la Generalitat de Catalunya, l’any 1982 creà el personatge de la Norma, que, amb guions literaris d’Avel·lí Artís (Tísner), fou el símbol de la primera gran campanya de normalització lingüística.
Independentista de primera hora, inicià la militància política al PSUC, i després passà a Nacionalistes d’Esquerra, i fou també membre de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes.
Vinculat per llaços familiars amb el polític Andreu Nin, l’escriptora Anaïs Nin i altres personatges rellevants, tingué una relació molt estreta amb el germà d’aquesta, el compositor Joaquim Nin-Culmell, en l’òpera del qual, La Celestina, col·laborà. Aquests i altres avantpassats foren l’origen de la seva primera novel·la gràfica, Els Nin. Memòries a llapis d’una família catalana (2004), personatges que recreà posteriorment en diversos àlbums, com ara La guerra dels besavis (2013) o Andreu Nin. Seguint les teves passes (2005). Publicà també en aquest gènere adaptacions de clàssics de la literatura i biografies de personatges històrics: Montecristo (2007), El guepard (2008), El Quart Poder. La imparable ascensió de Bel Ami en la societat barcelonina de 1921 (2010), La muntanya màgica (2011), La fira de les vanitats (2012), Rauxa (2014), Quan de tu s’allunya (2015), Itaca (2016), Garbo, l’espia català que enganyà Hitler (2017), Vergonya! La grandeur touchée. París 1940-1944 (2018) i El noi. Vida i mort d’un home lliure (2019), biografia de Salvador Seguí.
Presidí el Cercle Catalanista de l’Ateneu Barcelonès i fou membre de Fundació Andreu Nin i del patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). L’any 2010 rebé el premi a la trajectòria de l’editorial Nautilus dins dels premis Ciutat de Badalona-Caixa Laietana, i el 2019 la Creu de Sant Jordi.