Fill de Joaquim Nin i Tudó. Es formà a Barcelona, i fou deixeble de Carles G.Vidiella. A vint anys interpretava obres de Morera, J.Gay i F.Alió. Intervingué en la cinquena Festa Modernista de Sitges (1898) amb un concert de piano. El 1902 anà a París, on estudià composició amb V.d’Indy a la Schola Cantorum, d’on fou professor (1905-08). El 1909 fou nomenat professor honorari de la Universitat Nova de Brussel·les. La seva carrera de pianista el dugué a residir a Brussel·les (1908-1910) i a Berlín. El 1911 passà a l’Havana, on fundà un conservatori i una societat de concerts, de vida efímera. Residí novament a Brussel·les, i el 1913 anà a París. En iniciar-se la Primera Guerra Mundial tornà a l’Havana. De les seves obres per a piano destaquen Danse ibérienne (1926), Chaîne de valses (1927), Message à Debussy (1929) i Berceuse pour les orphelins d’Espagne (1939). També té música de cambra — Au jardin de Lindaraja (1927), Rhapsodie ibérienne (1930)—, obres per a cant i piano i el ballet L’écharpe bleue (1937). Edità i interpretà obres hispàniques cultes: 16 sonates anciennes (1925), 17 sonates et pièces anciennes (1929), 10 pièces , per a violí i piano (1937); publicà la col·lecció Noëls espagnols (1934) i Canciones picarescas , de Pau Esteve i de Blas de Laserna. Escriví llibres sobre qüestions musicals, com Pour l’art (1909) i Idées et commentaires (1912).
Joaquim Nin
© Fototeca.cat
Compositor i pianista.