Joaquim Maria Nin-Culmell

(Berlín, 5 de setembre de 1908 — Oakland, Califòrnia, 15 de gener de 2004)

Compositor.

Vida

Fill de Joaquim Nin i Castellanos i germà de l’escriptora Anaïs Nin. S’inicià en la música a Barcelona de la mà de Conxita Badia (1913-14), estudis que aprofundí a la Schola Cantorum de París amb Paul Braud. Posteriorment, per indicació de Manuel de Falla, estudià composició amb Paul Dukas al Conservatori de París, i també a la capital francesa fou alumne de piano de Ricard Viñes. Els anys trenta col·laborà alguns estius amb Falla a Granada, juntament amb Braud. El 1931 debutà com a pianista a Madrid, debut que fou l’inici d’una brillant carrera que el dugué a tocar arreu acompanyat de músics de la talla d’Erich Leinsdorf, Josep Iturbi, Eduard Toldrà o Tony Aubin, entre d’altres. En aquesta època interpretava sobretot música espanyola de Manuel de Falla, Joaquim Rodrigo, Ernesto Halffter i Frederic Mompou. L’any 1938 estrenà el seu Quinteto per a piano i quartet de corda, al XVIII Festival de la ISCM de Londres. Aquest mateix any s’instal·là als Estats Units, on fou professor al Williams College (1940-50) i a Berkeley (1950-74). El 1965 ingressà a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. És autor d’una extensa obra de caràcter impressionista, en la qual destaquen el Concert per a piano (1946), Canciones tradicionales cubanas (1952), Diferencias sobre un tema de Gaspar Sanz (1953), Sis variacions sobre un tema de Lluís de Milà, per a guitarra (1954), 12 cançons populars de Catalunya (1957), 3 tonades mallorquines, el ballet El burlador de Sevilla (1957), l’òpera La Celestina (1965, editada el 1985), i l’obra orquestral Diferencias (1962). L’any 2000 acabà un Te Deum per a cor i orgue. Es dedicà també a l’etnomusicologia. 

Obra

Música escènica

El burlador de Sevilla, ballet (1957-65); La Celestina, òpera (1965-80); Le rêve de Cyrano, ballet (1979)

Música instrumental

Sonata breve, piano (1932); Quinteto, piano, quartet de corda (1937); Concert per a piano (1946); Diferencias sobre un tema de Gaspar Sanz, orquestra (1953); Tonadas, 4 volums, piano (1956-61); Tres piezas antiguas españolas, orquestra (1960); Diferencias, orquestra (1962); Concert per a violoncel (1962-63); Variaciones para guitarra sobre un tema de Luis Milán, guitarra (1945); Suite, violoncel (1964); Dos danzas cubanas, guitarra (1974); Alejandro y Luis, piano (1981)

Música vocal

Dos poemas a Jorge Manrique, soprano, quartet de corda (1936); Dos poemas de Gil Vicente, 1 veu, piano (1950); Tres canciones tradicionales cubanas, cor (1952); Doce canciones populares de Cataluña, 2 quaderns, 1 veu, piano (1957); La virgen lava pañales, cor (1957); Cuatro canciones populares de Andalucía, 1 veu, piano (1961); Cuatro canciones populares de Cataluña, 1 veu, piano (1961); Cuatro canciones populares de Salamanca, 1 veu, piano (1961); Cantata, 1 veu, orquestra de corda, clavicordi (1965); Fum! Fum! Fum!, cor (1965); Dedication Mass, cor (1966); Cinco canciones tradicionales españolas, 1 veu, piano (1971); Seis canciones populares sefardíes, 1 veu, piano (1981); Te Deum, cor, orgue (2000)