i Philippe Noiret | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Philippe Noiret

Cinematografia    Teatre
cinematografia cin i teatre teat
Actor cinematogràfic i teatral francès.
Lilla, Nord, 1 d’octubre de 1931 — París, 23 de novembre de 2007

Desenvolupà una brillant carrera teatral durant els anys cinquanta i lentament s’imposà en el cinema, fins a esdevenir un dels actors francesos més preuats. Participà en molts films, com Thérèse Desqueyroux (1962), de C. Franju; La vie de Château (1965), de J.P. Rappeneau; L’une et l’autre (1967), de R. Allio; La grande bouffe (1973), de M. Ferreri; Tendre poulet (1973), de Ph. de Broca, i, a les ordres de B. Tavernier L’horloger de Saint-Paul (1973), Que la fête commence (1975), Le juge et l’assassin (1976), Coup de torchon (1981) i La vie et rien d’autre (1989, pel qual obtingué un César i un David); Il deserto dei tartari (1976), de V. Zurlini; Tre fratelli (1981), de F. Rosi; Fort Sagane (1984), d’A. Corneau; La famiglia (1987), d’E. Scola; Chouans! (1988), de P. De Brocca; Cinema Paradiso (1989), de G. Tornatore (premi BAFTA i premi de l’Acadèmia Europea del Cinema), Uranus (1990), de C. Berri; J’embrasse pas (1991), d’A. Téchiné; Speriamo che sia femmina (1986) i Rossini! Rossini! (1991), de M. Monicelli; Max et Jérémie (1992), de C. Devers; Tango (1993), de P. Leconte; Grosse fatigue (1993), de M. Blanc; Le roi de Paris (1994), de D. Maillet; La fille de D’Artagnan (1994), de B. Tavernier; Les Grands Ducs (1995), de P. Leconte; Il postino (1995), de M. Radford; Soleil (1997), de R. Hanin; Les Palmes de M. Schutz (1997), de C. Pinoteau; Le Bossu (1997), de Ph. de Broca, i Le Pique-nique du Lulu Kreutz (2000), de D. Martiny.

Llegir més...