D’origen molt antic, sembla que fou, juntament amb Càpua, una plaça forta etrusca important. A la fi del s V aC fou possessió dels samnites, i a partir del 311 aC, ciutat aliada dels romans, que en feren una base per a llurs operacions contra els cartaginesos. August hi morí (el 14 aC). Sota Vespasià adquirí una importància notable, i durant els primers segles del cristianisme fou seu episcopal. Destruïda pels vàndals (455), tornà a ésser bastida i entrà a formar part del ducat de Benevent (647). Feu de Guiu de Montfort (1269), passà als Orsini, i el 1528 fou incorporada al regne de Nàpols. Conserva restes de l’època antiga i també de la renaixentista (el palau dels Orsini, amb influències catalanes).