Els Nostres Clàssics

Col·lecció iniciada el 1924, a Barcelona, per l’editorial Barcino, sota la direcció de Josep Maria de Casacuberta, amb el propòsit de posar a l’abast del públic una selecció de la literatura catalana anterior al s. XVI.

Aquesta finalitat divulgadora i patriòtica es mantingué fins el 1930. Des d’aleshores hom publicà només obres senceres, sense modernitzar-ne l’ortografia, ja amb el propòsit d’arribar a aplegar les obres completes dels escriptors medievals catalans. Fins el 1935 n'aparegueren 42 volums, impresos pulcrament en dotzè, ben relligats i preparats pels millors especialistes del país. La col·lecció, interrompuda per la guerra civil de 1936-39, no pogué ésser represa fins el 1946. El ritme de publicació esdevingué més lent, però augmentà el valor erudit de les edicions i dels pròlegs, on sovint han col·laborat estrangers. El 1987 arribà als cent vint-i-tres volums (en vuitè a partir del volum 101), que van del s. XIII al s. XVI (ampliant la idea inicial) i que contenen tant obres originals com traduccions. Del 1929 al 1934 aparegueren cinc volums d’una sèrie B d'Els Nostres Clàssics, en quart i sense pròlegs ni notes; aquesta sèrie B no fou represa fins el 1975, amb el tercer volum dels Sermons de Sant Vicent Ferrer. En conjunt, és la col·lecció més important de clàssics catalans —l’única existent a hores d’ara—, i ha fornit un bon nombre d’edicions de texts inèdits o pràcticament inaccessibles. Amadeu-J.Soberanas és el director de la col·lecció, en substitució de Josep Maria de Casacuberta, mort l’any 1985. La col·lecció es publica en dues sèries diferents, en vuitè (inicialment en dotzè) i en quart. Pel que fa a la primera ha arribat fins als cent trenta-set volums. La segona, després de completar l’edició dels Sermons (1988) de sant Vicent Ferrer i de publicar El llibre dels fets del rei en Jaume (1991), ha reduït una mica el format dels llibres; n'han aparegut fins ara una vintena de volums. La col·lecció ha modificat els límits cronològics originals, que arribaven fins al s. XVI, i ha donat cabuda a texts d’autors fins el 1800. Paral·lelament a la col·lecció principal, ha aparegut la “Biblioteca Baró de Maldà”, en la qual es publiquen aquells autors que són més importants pel contingut de la seva obra que per la seva qualitat literària.