Es dedicà a la vulgarització dels clàssics, sobretot dels més llegits a les escoles. Comentà obres de Boeci, d’Aristòtil, de Marcià Capella (De nuptiis Mercurii Philologiae) i els Salms. La seva obra és important per les innovacions didàctiques que ofereix, i constitueix un dels monuments més antics de la llengua germànica.