Situació i presentació
Limita al N i l’W amb el municipi de Vespella, a l’E amb el de la Pobla de Montornès i al S amb els d’Altafulla i el Catllar. Els contraforts de la Serralada Prelitoral accidenten el terme i són la causa que prop del 65% de la seva superfície sigui improductiva per a l’agricultura. La màxima elevació és el turó de Barral (232 m), situat a la divisòria amb la Pobla de Montornès. Altres elevacions són els pujols del Rovira, del Castellar, del Portalet i del Dalmau. La part ponentina del terme és recorreguda per dos torrents provinents de Vespella, el de Vespella i el de la Nou, les aigües dels quals van a parar al Gaià dins el terme de la Riera de Gaià.
L’únic nucli de població agregada del terme és el poble i cap de municipi de la Nou de Gaià. Malgrat que el ferrocarril de la línia de Picamoixons a Roda de Berà travessa el sector septentrional del terme, la Nou de Gaià no té estació de ferrocarril. Les carreteres locals són les úniques vies de què disposa el municipi per comunicar-se amb els termes veïns. Aquestes carreteres són la de la Pobla de Montornès, la de Vespella i la coneguda com de Santes Creus, que travessa el terme de N a S i permet d’arribar a Salomó i a la Riera de Gaià i enllaçar amb la N-340 de Tarragona a Barcelona. Entre els camins més importants del terme, els quals enllacen el nucli urbà amb les partides de terra i els pobles veïns, cal destacar els de Rubials, del Corral Nou, de la Font del Dalmau, de la Pobla de Montornès, de Torredembarra, d’Altafulla, de la Partió, de la Riera a Vespella, del Catllar, de Molinants, del Masot i de la Font.
La població i l’economia
El fogatjament de 1358 assignà 45 focs i el de 1553, 9 focs. L’any 1763 es registrà un total de 21 veïns. Pel que fa a la població del segle XIX es pot dir que al lloc vivien 42 veïns l’any 1819 i 46 el 1842. Durant tot el segle el nombre d’habitants girà entorn dels 350, amb un màxim de 364 el 1897. Al començament del segle XX la Nou tenia 387 h, els quals augmentaren a 441 el 1910 i davallaren a 439 el 1920, 414 el 1930, 383 el 1940 i 374 el 1950. Entrats ja a la dècada de 1970, el nombre d’habitants augmentà a 406 h. Posteriorment la població encetà una tendència a l’estabilització, bé que amb lleugeres oscil·lacions (383 h el 1981, 367 h el 1991, 391 h el 2001). L’any 2005 hi havia 440 h.
El sector del serveis ha adquirit una importància creixent en l’economia del terme, prenent el relleu de les tradicionals activitats agrícoles, en clara recessió. Malgrat aquest fet, manté una certa vitalitat el conreu, principalment de secà, de vinya, presseguers, oliveres i avellaners. L’any 1963 es fundà la cooperativa agrícola del poble. La seva tasca consisteix en la comercialització del vi. Les activitats ramaderes, fins fa poc basades en la cria d’aviram i de bestiar porcí, han desaparegut. El 1999 únicament restava una explotació dedicada a la producció de conills. D’altra banda, la indústria no és una activitat important al terme.
El poble de la Nou de Gaià
El poble de la Nou de Gaià (93 m d’altitud i 449 h el 2006) és al vessant meridional d’un turó de 114 m. Entre els seus edificis es destaquen l’església parroquial i el castell dels Barons de les Quatre Torres, de construcció relativament moderna. A la plaça del Centenari hi ha el monument a la Mare de Déu de les Neus, obra de l’escultor tarragoní Eustaqui Vallès, emplaçat l’any 1966 amb motiu del cent cinquantenari del vot de poble fet a la Verge en gratitud per haver salvat la collita del vi.
La festa major d’estiu se celebra per Santa Magdalena (22 de juliol) i la d’hivern per Sant Cosme i Sant Damià (26 de setembre). Hom celebra el vot del poble per la festa de la Mare de Déu de les Neus, el 6 d’agost.
La història
La primera notícia de l’existència de la Nou data de l’any 1011, amb el document de donació del castell d’Albinyana. La Nou s’esmentà una altra vegada el 1023, concretament en l’operació de venda de Castellví de la Marca feta pel comte Ramon Berenguer I a favor de Guillem Amat. La Nou, tant des de l’aspecte senyorial com del religiós, apareixia vinculada a Altafulla d’ençà del segle XII. L’església de Santa Magdalena fou vicaria de la parròquia altafullenca fins l’any 1816. Al segle XIV la família Requesens aconseguí la senyoria sobre la Nou i la retingué fins el 28 de desembre de 1472, que Lluís de Requesens i de Cardona la vengué, conjuntament amb Altafulla, a Pere de Castellet i de Requesens.
El lloc estigué en mans dels Castellet durant quatre generacions, ja que en morir Lluís de Castellet i d’Icard sense descendència, la senyoria d’Altafulla i la Nou passà al nebot Miquel Riambau de Corbera-Santcliment i de Castellet.
Josep de Corbera-Santcliment i de Ponç vengué la senyoria de la Nou a Francesc de Montserrat i Vives, castlà de Montbrió, baró de Ribelles i senyor del Morell, Tamarit i Botarell, en una data que cal situar entre el 1669 i el 1673. Els Montserrat i els seus descendents els Suelves, marquesos de Tamarit, retingueren la jurisdicció sobre la Nou fins a l’extinció de les senyories.