Impresa en català, durant la seva primera etapa fou editada a entre 1908 i 1932, i en aquest període aparegueren més de 350 números. Claudi Mimó i Caba, que en fou el primer director, l’orientà vers una línia típicament independentista. D’una presentació més aviat luxosa, s’hi publicaven articles i comentaris d’actualitat, escrits literarris, noves de la colònia catalana i un extens noticiari de tot Catalunya. L’octubre de 1923 publicà un suplement en castellà per fer propaganda de la seva línia i durant tota la Dictadura de Primo de Rivera es pronuncià favorable a Macià. Entre els seus col·laboradors, cal esmentar entre d’altres a Carles Martí, Pere Coromines, J. Conangla i Fontanilles, Hipòlit Nadal i Mallol, Ventura Gassol, Josep Pineda i Fargas, S. Carbonell, Francesc Macià i Llussà, J. Murillo i Mombrú, A. Rovira i Virgili, Lluís Nicolau d’Olwer. També s’edità entre 1942 i 1959 -162 números-, iniciada per Vicenç Bernades i Viusà, també en català i ámb la mateixa línia independentista. Portaveu del Centre Català, contenia articles polítics, informacions del Centre i de la colònia catalana, de l’exili i de Catalunya. En aquesta etapa tingué com a col·laboradors J. Ventura i Sureda, Jordi Aarquer i Saltor, J. Pineda i Fargas, S. Carbonell, Josep Soler i Vidal, Ramon Fabregat i Arrufat, Miquel Ferrerr i Sanchís, Pere Foix i Cases, entre d’altres. Amb l’arribada al poder de Fidel Castro, i la prohibició del nou règim de publicar revistes en llengües estrangeres, deixà de publicar-se.