Fill d’una família aristocràtica pietista de Turíngia, estudià dret a Jena, on s’entusiasmà amb Schiller i Fichte; a Leipzig (1791) entrà en el cercle de F.Schlegel; deixà la jurisprudència per la mineria i fou inspector de mines a Weissenfels. Després de la mort (1797) de la seva promesa, de 15 anys, Sophie von Kühn, entengué l’amor com una força elemental anímica i còsmica i exigí la mort per la força màgica de la consciència, per tal d’unir-se amb l’amada en els àmbits de suprema espiritualitat de l’infinit. Creu en la Salvació i en forces còsmiques misterioses, i en el seu idealisme màgic tot coincideix: individu i univers, vida i mort, u i tot.
La seva obra acumula en els pocs anys finals Geistliche Lieder (‘Cants espirituals’, 1799) i alguns poemes alegres i vitals, els insòlits Lied der Toten (‘Cant dels morts’) i Hymnen an die Nacht (‘Himnes a la nit’, 1800). Publicà fragments literaris sota el nom de Blütenstaub (‘Pol·len’, 1798) i l’assaig Die Christenheit oder Europa (‘La cristiandat o Europa’, 1799). La narració Die Lehrlinge zu Sais (‘Els aprenents de Sais’, 1798) és ja en la línia de la gran novel·la inacabada Heinrich von Ofterdingen (Joan Maragall en féu una magnífica traducció catalana), concebuda com a resposta al Wilhelm Meister, de Goethe.