Situada a la plana del Po, al NE de Torí i a l’W de Milà, és un actiu centre comercial agrícola (arròs, cereals) i un nucli industrial: indústria tèxtil (cotó, seda, fibres artificials), química i mecànica i arts gràfiques. Nus de comunicacions ferroviàries i de carreteres cap a Milà, Torí i els Alps (llac Major). D’origen gal, Cèsar la convertí en un municipi florent, amb vitalitat comercial. Al segle IV esdevingué seu episcopal. Capital d’un comtat (segle X) i ciutat lliure (segle XI), fou durant molt de temps la segona ciutat important del ducat de Milà, i en seguí les vicissituds. Marquesat (1538), passà al poder de la corona castellana, fins que, pel tractat d’Utrecht (1714), passà a Àustria i posteriorment als Savoia. Dels monuments medievals roman el baptisteri octagonal, reconstruït als segles X i XI sobre l’antic edifici del segle V. Cal esmentar-ne les esglésies quatrecentistes de San Martino i San Nazzaro, les barroques de San Marco i San Pietro al Rosario i la catedral (1865-69), obra d’Alessandro Antonelli. Hi ha també un interessant Museo Lapidario.
Catedral de Novara
Francisco Anzola (CC BY 2.0)