Ballarí, hom intentà de fer-ne un substitut de Rodolfo Valentino, però mai no arribà a ésser tan famós. Fou, però, un dels representants més conspicus del tipus de l’"amant llatí”: Prisoner of Zenda (1922), Scaramouche (1923), Ben-Hur (1926), Prince Student (1928), Call of the Flesh or the Song of Seville (1930), Mata-Hari (1932), We Were Strangers (1949).