Port fluvial al Volkhov, a 6 km del llac Il’men’, i nus ferroviari. Nucli industrial (aporta un terç de la producció de l'oblast'), la situació, prop de Sant Petersburg, en facilita el creixement i la cooperació entre les diverses indústries (indústria electrotècnica i radiotècnica, química, de la fusta, lleugera i alimentària). La majoria de les fàbriques són posteriors a la Segona Guerra Mundial. Té institut pedagògic i politècnic, escoles tècniques i teatrals i museus. Darrerament ha assolit fama mundial com a centre turístic.
Atesa la seva riquesa, en tant que relacionava els ports bàltics amb els de la mar Negra, fou ocupada per Rurik (~850), iniciador de la dinastia dels ducs russos. Kíev, conquerida el 882, li llevà importància. Per mantenir la independència contra l’amenaça de Moscou (segle XII), recorregué als ducs de Suzdal i al rei de Lituània. Saquejada per Vasil’evič de Moscou (1471) i castigada per Ivan el Terrible (1570), fou destruïda per un incendi (1611).
Centre major de l’arquitectura medieval, les seves esglésies (Santa Sofia, Sant Nicolau, Sant Jordi, la Transfiguració, etc) pertanyen al segon període, nacional, de l’estil russobizantí (segles XI-XII). Entre els altres monuments sobresurt el kremlin (1302), ampliat i reconstruït diverses vegades. Fou famosa la seva escola iconogràfica (del segle XII al XIV). Hom atribueix a la família Stroganov (segle XVII), rics marxants i artistes, l’evolució i la divulgació de les icones de miniatura, de colors clars, recobertes d’or i signades.