S’estén des del Wādī Ḥalfā’, al N, fins a Abū Ḥamad, al S, i des del Nil, a l’W, fins a la serralada costanera de la mar Roja, a l’E. La part oriental és pedregosa i de roques volcàniques, mentre que a l’occidental abunden les extensions arenoses. Les pluges hi són escasses. La manca d’oasis fa que sigui pràcticament deshabitat; només s’hi troben algunes tribus nòmades dedicades a la ramaderia.
Desert de Núbia
Hans Birger Nilsen (CC BY-SA 2.0)