El 1942 es traslladà amb la seva família a Sevilla i el 1947 s’instal·là definitivament a Barcelona. Treballà inicialment com a guionista radiofònic i posteriorment s’introduí en la indústria cinematogràfica com a ajudant de direcció, guionista i muntador per als estudis IFISA (1954-55), entre d’altres. S'inicià en la realització amb Mañana(1957), de to poètic, al qual seguiren No dispares contra mí (1961), de gènere policíac, i La alternativa (1962), ambientada en el món de la tauromàquia. Els tres films següents el refermaren en el seu accent personal i alhora com un dels representants més sòlids de l'Escola de Barcelona: Noches de vino tinto (1965-66), Biotaxia (1967) i Sexperiencias (1968). A causa dels seus problemes amb la censura, hagué de renunciar a dirigir fins el 1975, que retornà amb Iconockaut (1975), Autopista A-27 (1977) i En secret, amor (1982), films força intuïtius però que no reeixiren comercialment. Posteriorment rodà Gritos ... a ritmo fuerte (1984), Amigogima (2002), en suport videogràfic, pel qual rebé el premi Barcelona de Cinema al millor director, i A la soledat (2008). També col·laborà en guions de Germà Lorente. El 2008 rebé un homematge de la Cinemathèque com a precursor de la Nouvelle Vague i el 2010 fou distingit Gran Oficial de l’Orde Militar de l’Espasa de Santiago de la Cultura pel govern portuguès.