Fill d’un predicador anabaptista i ordenat pastor de l’Església anglicana, fou empresonat per perjuri (1674). Després de diverses aventures, fou nomenat capellà dels anglicans a la casa del sisè duc de Norfolk, el catòlic Henry Howard. S'adherí al catolicisme i fou enviat als seminaris de Valladolid i de Saint Omer (Països Baixos). Havent tornat a Londres (1678), inventà un complot imaginari dels jesuïtes per assassinar el rei Carles II i substituir-lo pel catòlic duc de York, germà del rei. Això desencadenà una virulenta reacció anticatòlica. Oates es presentà llavors com a salvador de la seva pàtria. Tanmateix, després que el duc de York succeí el seu germà (1685), amb el nom de Jaume II, fou declarat culpable de perjuri i fou torturat i empresonat. Alliberat quan Jaume II fou destronat (1688), després de noves aventures amb els baptistes, morí en l’obscuritat.