Oaxaca

Mercat típic de la ciutat d’Oaxaca de Juárez, capital de l’estat d’Oaxaca, a Mèxic

© Corel Professional Photos

Estat del S de Mèxic, acarat a la costa del Pacífic, que s’estén en part per la zona de l’istme de Tehuantepec.

La capital és Oaxaca de Juárez. Conflueixen en el relleu de l’estat les carenes de Sierra Madre Oriental i Sierra Madre Occidental, convergents en el grup de Zempoaltepec (3 395 m). Paral·lela a la costa del Pacífic, la Sierra Madre del Sur penetra des de Guerrero. El clima és tropical, amb diferenciacions regionals (de 1 000 a 3 000 mm de pluviositat i poca oscil·lació tèrmica a la regió costanera i menys de 1 000 mm i una oscil·lació tèrmica més àmplia a les àrees interiors). Té una densitat mitjana de població de 33,6 h/km2 (est 1992), inferior a la mitjana del país, i la majoria de la població és rural. L’economia és agrícola (blat, blat de moro, cafè, canya de sucre, tabac i fruita tropical) i minera (or, argent, urani, diamants, plom i ferro). La indústria es concentra a la capital: elaboració de tabac, farina, olis vegetals, sucre, filats i teixits. Uns altres nuclis urbans són Ixtepec, Juchitán, el port de Salina Cruz i Santo Domingo de Tehuantepec. La carretera Panamericana travessa l’estat de NW a SE. A l’època precolombina el territori fou disputat per zapoteques, mixteques i asteques, que hi deixaren importants restes arqueològiques. Francisco de Orozco inicià el 1521, des de Mèxic, diverses campanyes contra els mixteques, que se sotmeteren a Hernán Cortés. Cap al 1526 fou fundada l’actual Oaxaca de Juárez, que fou un dels principals centres de la penetració missionera a Mèxic. Territori d’economia agrícola (des del s. XVIII exportà cacau), els indis es rebel·laren diverses vegades contra l’administració colonial. El 1812 fou ocupada per Morelos. Participà activament en la guerra d’independència, i el 1823 esdevingué estat lliure. Controlat pels liberals, féu costat a Benito Juárez. Porfirio Díaz hi resistí la penetració francesa el 1864 i fou una de les seves bases per a ocupar el poder. No obstant això, el 1910 féu costat a Francisco Madero. Durant el s. XX prosperà notablement, però no erradicà els mals del subdesenvolupament, com és ara l’analfabetisme i la mortalitat infantil.