Comprèn un sector de la vall de la Llavanera, entre la masia de la Quera i Palau de Cerdanya; pel vessant de l’esquerra s’estén per la vall del riu, fins al pla de Salines (2 205 m alt), vora el límit amb la vall de Ribes (Ripollès); al N comprèn encara un petit sector de la plana cerdana drenat pel Rigat (que aflueix al Segre vers la Guingueta d’Ix). L’agricultura és afavorida per dos canals d’irrigació que arriben fins al terme de Naüja. Hi ha 308 ha conreades, de les quals 265 són per a prats i pastures. La resta són dedicades als cereals (3 ha), a fruiters (3 ha de pereres) i a hortalisses. La ramaderia de bestiar boví (200 caps) i oví (550) complementa l’economia. També hi ha cabrall (40) i equins (50). Però el fort desenvolupament que ha tingut recentment ha estat produït per l’establiment de centres sanitaris, de convalescència i de reeducació. Hi ha una petita empresa dedicada a la construcció i una fàbrica de cervesa i vi. El poble (1 274 h agl [1990]; 1 254 m alt) s’estén al límit de la muntanya i de la plana, al llarg de les carreteres a Palau, la Guingueta i Vallcebollera; el nucli antic envolta l’església parroquial (Sant Pere), d’origen romànic (fou consagrada el 1219, però fou refeta el 1894 i només en resta l’absis), que conserva un retaule barroc, obra de Josep Sunyer (1699). El lloc, esmentat ja el 839, pertangué al monestir de Sant Pere de Rodes (s X); hi tingueren possessions, després, els monestirs de Ripoll i de Cuixà. Formà, fins al s XVIII, amb el Puig i Vallcebollera, el terme de la Vall d’Osseja.
Osseja
© Fototeca.cat