Daniel O’Connell

(Carhen House, Kerry, 1775 — Gènova, 1847)

Polític irlandès.

Jurista, es distingí per les seves idees nacionalistes. Formà part dels Irlandesos Units, societat revolucionària, però es negà a participar en la revolució irlandesa del 1798. Quan fou aprovada l'Act of Union, que abolia el parlament irlandès (1800), treballà per la defensa dels interessos catòlics i creà (1823), amb Richard Lalor Sheil, la Catholic Association, reorganitzada més tard per ell mateix. Derrotà a les urnes uns quants representants dels grans propietaris (irlandesos protestants o d’origen britànic), i, obtinguda l’emancipació dels catòlics (Catholic Relief Bill, 1829), ingressà a la Cambra dels Comuns. Treballà llavors intensament per a l’abolició del decret d’unió d’Irlanda a Anglaterra. Fou detingut, acusat de conspiració (1844). En oberta tensió amb el grup més radical, que donà origen a l’associació Jove Irlanda, amb la salut malmesa, morí mentre es dirigia a la ciutat de Roma.