Situació i presentació
Limita en bona part amb l’Alt Urgell, mitjançant els municipis d’Oliana (S i W), que l’abraça com una mitja lluna, Coll de Nargó (NW), que toca Odèn per una estreta franja, i Fígols i Alinyà (N), mentre que dins la comarca entronca amb els termes de la Coma i la Pedra (E), Sant Llorenç de Morunys (E), Guixers (E), Navès (E), Lladurs (S) i Castellar de la Ribera (S).
El terme s’estén al peu de les altes muntanyes de Port del Comte (l’extrem NE correspon al Pedró dels Quatre Batlles, que n’és el punt culminant, limítrof amb Alinyà, la Vansa i la Coma i la Pedra), continuades vers l’W per la serra d’Odèn (n’és el punt més alt a la tossa de Cambrils, a 1.813 m), que arriba fins a la serra de Turp (1.578 m), extrem NW del municipi. Al sector de llevant es destaca solitari el Puig Sobirà (1.919 m), contrafort meridional de Port del Comte. La capçalera de la Ribera Salada travessa el terme i rep una sèrie de torrents que recullen les aigües i les deus de la muntanya, el seu afluent principal és la riera de Canalda, procedent del sector E, que forma part del límit meridional. La població ha estat tradicionalment disseminada. El terme comprèn els pobles d’Odèn, cap de municipi, Cambrils i la Valldan, els llogarets de Canalda, el Montnou, Llinars i el Racó, i els antics pobles del Sàlzer i la Móra Comdal. El sector septentrional, al peu de l’encinglerada serra d’Odèn, és travessat per la carretera local que comunica Berga amb la C-14 per Sant Llorenç de Morunys.
La població i l’economia
La població (odenesos) ha estat relativament estable al llarg del temps: els 58 focs de finals del segle XIV baixaren a 47 el 1553; al segle XVIII augmentà (553 h el 1719 i 611 h el 1787) i al segle XIX assolí un màxim amb 1.221 h el 1860; des del 1900, però, s’estabilitzà al voltant dels 600 h i a partir del 1950 (622 h) anà disminuint gradualment (534 h el 1960, 501 el 1970, 391 el 1981, 302 el 1991, 280 el 2001 i 265 h el 2005).
La major part del territori es troba per damunt dels 1.000 m d’altitud, i abunda la roca de tipus montserratí per la banda de Canalda. Així, una gran part del terme és ocupat per erms, prats i boscos. Pel que fa a l’agricultura, la principal producció són els cereals (blat, ordi, civada), el farratge i la patata de llavor. L’activitat agrícola i ramadera s’ha mantingut i desenvolupat al voltant de Cambrils, on s’ha establert una fonda i altres cases, com també explotacions bovines i porcines. Hi ha dues cooperatives de pagesos que es dediquen a la comercialització i producció de patates i un taller de confecció. Malgrat la distància els pagesos acudeixen sovint al mercat de Solsona. Quan a allotjament hom disposa de diverses residències casa de pagès.
El poble d’Odèn
El poble d’Odèn (18 h el 2005), situat a 1.291 m, és format per un conjunt de masies disseminades, entre les quals destaca Orrit. L’església parroquial de Santa Cecília d’Odèn, esmentada ja el 839, d’estructura arquitectònica molt primitiva, s’alça al peu de l’encinglerada serra d’Odèn, sota les restes de l’antic castell d’Odèn, que dóna nom al municipi. Aquest és esmentat ja el 839 i formà part del comtat d’Urgell; així, el comte Ermengol VI empenyorà el 1116 a Miró Arnau les franqueses que tenia en aquest castell i terme, llevat del Puig. Miró Arnau, amb la seva muller Guilla i llurs fills, cedí el castell i l’església a Santa Maria de Solsona el 1134, i des d’aleshores fins a la desamortització fou del domini dels pabordes de Solsona i després de la comunitat de canonges (el Puig també passà a l’església de Solsona en virtut del testament de Ramon d’Odèn el 1212). La comunitat nomenava el batlle, que sovint era de la masia del Call d’Odèn, veïna al castell. El 1621 hom feu restaurar el castell amb el terç de les vendes de terra que havia cobrat el batlle anterior, anomenat Valletbò, i amb les rendes de la comunitat de la capbrevació del 1618 i el 1619. L’alta jurisdicció del castell d’Odèn fou, però, de la casa de Cardona. Celebra la festa major per la Mare de Déu d’Agost, el 15 d’agost. També és festa el 20 de gener, per Sant Sebastià.
Altres indrets del terme
Cambrils, el Racó i Llinars
A ponent del municipi, al SW del tossal de Cambrils, hi ha l’antic terme i parròquia de Cambrils, format per petits grups de cases i masies escampades. Al llogaret del Racó (17 h el 2005) hi ha la capella de Santa Bàrbara, edifici del segle XVII. Més al fons hi ha la petita església romànica de Sant Quintí, sense culte i ruïnosa. A la Ribera Salada hom aprofita un salt d’aigua per a una petita central elèctrica que dona llum al sector. Més a ponent, prop de la carretera, hi ha unes cases noves i l’hostal i vers migdia, en un tossal, hi ha les restes de l’antic castell de Cambrils, la jurisdicció civil i criminal del qual fou del vescomtat (després comtat i ducat) de Cardona, dins la batllia de Solsona; l’antiga església romànica es troba en procés de ruïna. Prop seu hi ha l’actual església parroquial de Sant Martí de Cambrils, esmentada ja el 839, edifici del segle XVII, i unes quantes cases veïnes. Cambrils (50 h) celebra la festa major el primer diumenge d’octubre, pel Roser, i el patró del poble, Sant Martí, el diumenge després de l’11 de desembre.
En direcció NW, vers el coll de Santa Pelaia que travessa la carretera a Organyà, hi ha el llogaret agrupat de Llinars (58 h), dominat per llevant pel tossal de Cambrils.
Canalda, Encies i el Soler de Dalt
El sector oriental del terme correspon als antics termes de Canalda i d’Encies, situats al peu dels vessants meridionals de Port del Comte, presidits pel Puig Sobirà i drenats per la riera de Canalda, que aflueix a la Ribera Salada a l’extrem meridional del municipi. L’església parroquial de Sant Julià de Canalda, d’origen romànic (segle XII) però força desfigurada, s’alça prop la riera del seu nom, a l’esquerra de la carretera procedent de coll de Jou; esmentada ja el 839, el bisbe Nantigís la consagrà el 901 de nou. Foren barons de Canalda els senyors de Santa Fe i de Vergós Guerrejat (cognomenats Galceran al segle XIII) i foren senyors de la veïna quadra d’Encies els Rovira de Sant Llorenç, però ambdues jurisdiccions estigueren per sota de l’alta jurisdicció criminal dels Cardona, dins la batllia de Solsona. La parròquia de Canalda (37 h) és formada per cases agrupades; celebra la festa major per la Mare de Déu de la Mercè. Encies és una masia habitada temporalment.
Al sector encinglerat del veí Puig Sobirà hi ha nombroses coves o esplugues que foren ja habitades en temps protohistòrics i alguna de fortificada en època medieval, com l’anomenada cova dels Moros. Prop del mas del Soler de Dalt hi ha l’església de Sant Miquel del Soler de Dalt, del segle XII, que té la característica d’ésser de volta d’arrencada gòtica i coronament arrodonit i que conserva encara la coberta de lloses.
La Valldan, la Móra Comdal, el Sàlzer i el Montnou
El sector sud-occidental del terme, en el qual les aigües ja corren vers el Segre (forma la divisòria amb la Ribera Salada una carena coronada per la Roca Llarga, a 1.216 m), que des de Sant Esteve de Coscollola i Montpolt arriba fins a Oliana, hi ha el poblet aglomerat de la Valldan (21 h) i l’antic poble de la Móra Comdal, eclesiàsticament del bisbat d’Urgell i als quals s’accedeix preferentment des d’Oliana. Centra el poblet de la Valldan l’església parroquial de Sant Just i Sant Pastor, esmentada ja el 839 (Vall d’Han). La festa major de la Valldan se celebra per l’Ascensió. Més al N, a la vora del torrent de la Móra Comdal, hi ha la parròquia de Santa Eugènia de la Móra Comdal, que fou sufragània de les Anoves (Oliana). Ambdós termes foren de la senyoria del capítol de la Seu d’Urgell; amb el veí poblet del Sàlzer (4 h), al NE, l’església del qual era sufragània de la Valldan, formà al segle XIX un municipi amb el nom de la Móra Comdal i Sàlzer (la Valldan també formà municipi independent). El Montnou (59 h) és un grup de cases disseminades situades al peu de la carretera que va d’Odèn a Sant Llorenç de Morunys, a 1 km d’Odèn, a l’esquerra, a la vall del mateix nom.