Situació i presentació
El terme municipal d’Òdena, de 52,65 km2, ocupa una bona part de la conca homònima, vers el N d’Igualada. Havia tingut més extensió, però el 1925 li foren segregades unes 600 ha per a engrandir el terme d’Igualada. Limita dins la comarca de l’Anoia amb Rubió (NW), Jorba (W), Igualada i Vilanova del Camí (S), puntualment amb la Pobla de Claramunt (SE) i Castellolí (E), i, a més, amb el municipi bagenc de Castellfollit del Boix (NE).
És accidentat al N per les serres de Rubió i de Castellfollit del Boix (al límit amb el Bages), que separen les conques hidrogràfiques de l’Anoia i del Llobregat: muntanyes de les Malloles (833 m), Puig Bufer (661 m) i, més a llevant, puig de l’Aguilera (623 m); d’aquestes elevacions davalla la riera d’Òdena, que, formada per dos cursos, un de procedent de prop de Maians (Castellfollit del Boix) i l’altre del santuari de Sant Pere de les Botges, desemboca a l’Anoia a la frontera entre els termes d’Igualada i Vilanova del Camí. També és afluent de l’Anoia per l’esquerra la riera de l’Espelt, al sector de ponent del terme; rep el seu afluent més important (la riera d’Ardesa o de Can Masarnau, que té la capçalera ja dins de Rubió) poc abans de desguassar a l’Anoia al pont del Molí Nou d’Igualada. La riera d’Òdena proporciona al municipi d’Igualada aigua per a les seves fonts públiques, per mitjà d’un aqüeducte construït entre el 1808 i el 1832, de més de 4 km, amb mines subterrànies i dos ponts, des de les fonts de Can Poal i de Can Masarnau, fins als dipòsits igualadins de l’Enjub, al Poble Sec.
El nom de la Conca d’Òdena correspon a la definició geogràfica de la gran clotada que el curs de l’Anoia ha obert en la Serralada Prelitoral i que caracteritza la part central de la comarca. En la seva fondalada s’han assentat la ciutat d’Igualada i els pobles dels seus encontorns. La Conca d’Òdena ha estat excavada per una erosió diferencial. Les argiles marines i les margues continentals, per la seva poca coherència, han estat fàcilment erosionades. En canvi, les calcàries de Collbàs, de la Tossa, del puig d’Aguilera, dels Mollons i del Castell de Claramunt han resistit aquesta erosió i presenten un relleu dominant, típicament estructural de paisatge en cuestas. Les muntanyes blanques dels guixos d’Òdena estableixen el trànsit entre les margues blaves, o margues d’Igualada, i els materials vermellosos que s’interposen entre els trams calcaris durs.
El cap de municipi és el poble d’Òdena, i el terme comprèn també el poble de l’Espelt i altres agrupacions i veïnats de masies disperses, com les caseries de Can Sabater, Can Soler, Samuntà, les Casetes d’en Mussons, el Raval d’Aguilera, el Bosc Gran, la Font de Can Masarnau, el barri de Santa Olga i el Pla (lloc que comprèn els ravals o barris de les Manyoses, Sant Pere i Sant Ramon).
Passa pel poble la carretera C-37 de Manresa a Montblanc. Al sector meridional passa l’autovia N-II de Barcelona a Lleida, amb una derivació que travessa el terme de S a N i per les Malloles arriba als Prats de Rei, on enllaça amb la C-1412 d’Igualada a Tremp; una altra derivació des de Can Riba al nucli urbà porta també a l’aeròdrom General Vives Igualada-Òdena, situat al pla de les Gavarreres.
La població i l’economia
En el fogatjament del 1378 la població (odenencs) consta de 52 focs i de 44 i 49 en els del 1497 i del 1553. Els censos del 1718 i del 1787 donen 358 h i 371 h. El 1830 arribà als 760 h i gairebé els doblà el 1887, amb una població de 1.388 h. En canvi, el 1900 baixà a 1.239 h, però el 1910 tornà als 1.367 h i el 1920 assolí els 1.708 h. Amb la mateixa rapidesa que havia augmentat durant la dècada anterior, l’any 1925 el municipi d’Òdena va perdre 382 h, molts dels quals instal·lats al barri del Poble Sec, esdevingut igualadí per la reducció administrativa del terme d’Òdena. El 1940 hi havia 1.210 h i en els decennis posteriors va prosseguir amb un increment notable (2.593 h el 1975). Des del principi dels anys vuitanta la població va patir un cert estancament, amb 2.586 h el 1981 i 2.581 h el 1986, i fins i tot una lleugera davallada que s’evidenciava en el cens del 1991 amb 2.534 h. El cens del 2001 mostrava un increment demogràfic, amb 2.691 h, que havien incrementat a 2.936 h el 2005.
Aproximadament la meitat del territori és ocupada per conreus. Dominen principalment els cereals, però també hi ha vinya, oliveres i ametllers. En la part no conreada predomina el matollar i l’erm, i en menys nombre les pinedes. Les activitats ramaderes són representades per granges d’aviram, de porcí, ramats d’ovins i cria de conills, a més de producció de mel.
Ha estat tradicional l’explotació de pedreres de guix. La indústria, que comprèn bona part de la població, és força diversificada. S'hi troba representat el gènere de punt, les fibres sintètiques i texturitzades, la fabricació d’embalatges i envasos de paper i cartó, la metal·lúrgia, la fabricació de materials de transports, etc. Hi ha també una empresa dedicada a la fabricació de globus aerostàtics, única al país. Al polígon industrial de les Gavarreres s’han anat concentrant un bon nombre d’empreses. La masia de Can Macià és la seu de les caves Bohigas, que es poden visitar i s’hi ofereixen també determinades activitats relacionades amb el turisme verd i d’aventura. Amb relació als esports d’aventura, pel març se celebra la fira Ecosport.
El municipi disposa de serveis en el sector de l'ensenyament i en l'esportiu, en el qual destaquen les instal·lacions de l'aeròdrom General Vives Igualada-Òdena, que s'ha especialitzat en el vol sense motor i en globus aerostàtics, i on s’ha instal·lat Ultramàgic, una empresa dedicada a la construcció d’aquests tipus de globus. Al juliol s’hi celebra un certamen d'aeronàutica esportiva, Aerosport.
El poble d’Òdena
El poble d’Òdena, que tenia 1.320 h el 2005, és a 425 m d’altitud, en un turó que havia presidit el castell (en resta una torre poligonal i un petit fragment de muralla), de materials guixosos, que domina per llevant la riera d’Òdena a l’indret proper a la seva formació. Presideix, amb la torre esmentada, que ha estat restaurada, el nucli agrupat als vessants del turó (que en època medieval havia estat envoltat per la muralla del castell), l’actual església parroquial de Sant Pere d’Òdena, edificada el 1942 en substitució de la que fou destruïda el 1936 (aquesta era situada més amunt de l’indret de l’actual i, al seu torn, havia estat bastida el 1736 substituint la primitiva).
L'eixemple modern, a la part més plana, a prop de les carreteres que van cap a Igualada, inclou l’antiga església de Sant Miquel d’Òdena, romànica, que fou sufragània de l’anterior, ben restaurada; obra dels segles XI i XII, és d’una nau i absis semicircular amb decoració d’arcs i lesenes llombardes. La volta, que no era la primitiva, havia caigut en la profanació del 1936. El poble s’ha expandit també vers els ravals o barris de Santa Olga i de Puig Rabat.
Al nucli hi ha diverses associacions i clubs de caràcter folklòric, cultural i esportiu. El poble disposa també d’un arxiu municipal i d’un altre de fotogràfic. Entre les festes més destacades hi ha la festa major, al voltant de la festivitat de Sant Pere Apòstol, al juny. Per Nadal és molt concorregut el Pessebre Vivent entorn del castell d'Òdena i al gener es fa la Fira de Sant Sebastià. A Òdena, i també en altres pobles de la conca, era tradicional de ballar, per Sant Jordi, el ball de les crespelles.
Altres indrets del terme
L’Espelt
El poble de l’Espelt, que tenia 224 h empadronats el 2005, és al sector de ponent del terme, al N de l’autovia A-2, de la qual surt un ramal que hi porta. Té el seu origen en el castell de l’Espelt, esmentat des del 996, que fou donat el 1014 per Sesnanda, senyora de Guardiola, a la mitra de Vic. Estigué vinculat al domini de Montbui i el 1318 passà a domini reial, però molt aviat (1322) a la família Cardona, que en conservà la senyoria fins a la fi de l’Antic Règim. L’església de Santa Maria de l’Espelt consta des del 1472; l’advocació fou canviada al segle XVI (Santa Magdalena de l’Espelt) i des d’aleshores fou sufragània d’Òdena fins el 1877, que fou erigida en parròquia; l’actual edifici va ser reedificat al segle XVII i molt transformat al segles XIX i XX. El poble celebra les festes del Roser, al maig.
El 1948, al pla de la Torre, a prop de l’Espelt i només a 3 km d’Igualada, fou descoberta una vil·la romana, típicament imperial, potser la més important que hi ha pels volts d’Igualada. L’antiguitat del jaciment es remunta al segle I dC. En diverses tandes d’excavacions, des del 1964, s’hi han trobat un mosaic de tessel·les amb decoració geomètrica, restes d’un estuc amb decoració lineal i vegetal policromada, monedes d’època altimperial i restes ornamentals i ceràmiques diverses. També ha estat possible diferenciar les dependències del vilicus de la pars rustica, o part destinada a l’explotació agrària. A prop de la masia de Cal Sanador, al N de l’Espelt, fou inventariada una estació del romà tardà.
Les caseries i les masies
La caseria del Raval d’Aguilera, a l’W del puig d’Aguilera, a l’extrem de llevant del terme, tenia 61 h el 2005. En aquesta caseria, al costat del mas de Sant Bernabé, hi ha una antiga església romànica, restaurada. D’altra banda, a l’E del municipi, Samuntà registrava 63 h, i el Bosc Gran, 17 h. Les caseries de Can Sabater i de Can Soler, ambdues al sector septentrional, el 2005 tenien 24 h i 27 h respectivament. Les Casetes d’en Mussons, a l’W del poble d’Òdena i al N d’Igualada, tenia 70 h empadronats, i la caseria de la Font de Can Masarnau en registrava 31. Pels volts del 1970, a prop del barri igualadí de Montserrat, es començaren a formar els nous barris de Sant Pere (amb l’església parroquial de la Mare de Déu de la Pau, beneïda el 1978, i la festa al juliol), Sant Ramon i Can Manyoses. Administrativament, integren el lloc anomenat el Pla, o el Pla de la Masia, i sumaven 1.099 h el 2005. És d’origen romànic el santuari de Sant Pere de les Botges, situat al N del terme, a prop de les muntanyes de les Malloles. Al SW del terme hi ha una església dedicada a sant Sebastià, del segle XVIII i a Can Macià, on se celebra un aplec el Dilluns de Pasqua, una capella moderna (1927). Escampades pel terme i amb antiguitats de dos i tres segles subsisteixen moltes masies: Ca n'Oranies, Can Marquès, Ca n'Aguilera de la Costa, Ca l’Enric del Pla, Can Llacuneta, Can Magí de les Alzines, Can Mercader, Can Palomes, Can Roca de la Pedrissa, Can Ventallols, Can Rumbà, Can Viladés, Can Xipreret, Can Morera, Can Nadal, Can Mussons, Can Brunet, Can Calbet, Can Coïner, etc.
La història
El castell d’Òdena, esmentat per primera vegada el 957, pertangué al llinatge dels Òdena, que repoblaren el sector de Rubinat i Sant Pere dels Arquells i foren senyors del castell de Pontons i del lloc d’Arraona (Sabadell). El 1040 ja apareix documentat un Guillem Bernat d’Òdena, que esdevingué el senyor del castell d’Òdena (el tenia en feu comtal) i d’ell passà als seus descendents. Ramon Guillem (I) d’Òdena, mort el 1159, va discutir amb el monestir de Sant Cugat del Vallès per la possessió de la naixent vila d’Igualada. Guillem (II) d’Òdena, mort el 1228 a Sardenya, fou enterrat a Montserrat, malgrat haver estat excomunicat. El seu fill, Ramon Guillem (II) d’Òdena (1196-1261), hagué de donar satisfacció a l’ardiaca de Vic, el 1236, pel fet d’haver-se empenyorat el castell de l’Espelt que, des del segle XI, havia estat donat a la seu vigatana. El 1240 renuncià als seus drets senyorials sobre la vila d’Igualada. Per la seva rebel·lió contra el rei, en les lluites entre els Urgell i els Cardona, fou jutjat i condemnat a ser llançat a la mar. El seu germà, Ramon d’Òdena (mort després del 1235) fou veguer reial de Manresa; el 1278 reivindicà amb èxit la castlania del castell d’Òdena, que havia estat comprada pel monestir de Santes Creus, i la vengué el 1287 al vescomte de Cardona, Ramon Folc VI.
La vinculació de dominis entre la vila d’Igualada i el terme del castell d’Òdena fou causa de litigis constants entre les autoritats d’Igualada i els Cardona, que es prolongaren des del segle XIV fins al XVIII. Durant la guerra contra Joan II, el comte de Cardona fou un actiu militant joanista i el 1463 els igualadins aconseguiren l’ordre d’enderrocar el castell d’Òdena (en restà només la torre poligonal).
Inicialment la baronia de la Conca d’Òdena, que romangué en poder dels Cardona fins a l’extinció de les senyories, comprenia les jurisdiccions dels castells d’Òdena, Claramunt i Montbui; més endavant se li afegiren altres petits termes que passaren a l’òrbita dels Cardona; els dominis s’estenien el 1797 pels termes de Cabrera, Capellades, Carme, Castellolí, Jorba, la Llacuna, Òdena, Orpí, la Pobla de Claramunt, Rubió, Tous, la Torre de Claramunt, Vallbona i Vilanova del Camí.
El terme d’Òdena fou escenari de molts episodis bèl·lics durant la guerra contra Napoleó, especialment amb relació a la primera ocupació d’Igualada pels francesos (gener del 1809), quan el capità Antoni Roca es retirà amb les seves forces als boscos de les Malloles per coordinar la resistència; els sometents interceptaren al pla de les Gavarreres, a migdia del terme, un destacament francès, que obligaren a fugir. Al febrer del mateix 1809 tornaren a atacar l’exèrcit francès al coll de les Guixeres i a Can Roca de la Pedrissa. El 1811, en la tercera ocupació d’Igualada, Antoni Franch es refugià novament a les Malloles.