i l’Odissea | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

l’Odissea

literatura lit
Poema grec, hexamètric, que els antics atribuïen a Homer juntament amb la Ilíada .

Conta, alternant la tercera i la primera persona narratives, les aventures d'Ulisses, un dels herois que havien assetjat Troia, en el retorn, llarg i ple de perills, cap a la seva terra, Ítaca. Aquest retorn té lloc per mar, i Ulisses és perseguit per la ira del déu Posidó, però protegit per la deessa Atena.

La mar i els seus camins, amb l’evocació dels paisatges més entranyables de la Mediterrània, tenen una presència constant en aquest gran poema marítim, obert i humaníssim. La mena de les aventures que endura l’heroi, així com el seu caràcter, revelen la influència d’una tradició literària oral distant de l’èpica, d’arrel folklòrica, amb monstres i països fantàstics, relleu de l’element eròtic i dels personatges femenins, i una valoració humana de la gent del poble i de la importància dels oficis.

L’estat mental que el poema reflecteix és, doncs, més modern que el de la Ilíada, i de vegades molt pròxim al d' Els treballs i els dies d' Hesíode ; també segurament hom podria relacionar-lo amb el dels poemes del cicle èpic, que s’han perdut. Carles Riba féu una versió juvenil d’aquest poema (1919), la qual reelaborà profundament en una segona versió (1948) que constitueix una obra cabdal de la poesia catalana, així com una prosificació per a infants. L’any 2011 Joan Francesc Mira en publicà una nova versió, mantenint-ne el model versificat però amb un vocabulari i unes estructures gramaticals més pròpies del català contemporani.

Col·laboració: 
CMi
Llegir més...