Al servei de l’imperi Romà, el 476 reclamà el terç de les terres d’Itàlia per instal·lar-s’hi. Havent-s’hi oposat Orestes, que tutelava l’emperador infant Ròmul Augústul, es proclamà rei d’Itàlia després d’haver incendiat Pavia al capdavant d’un exèrcit integrat principalment pels hèruls i els turcilingis. Féu morir Orestes i el seu germà Pau, deposà Ròmul Augústul i envià les insígnies imperials a Zenó, emperador d’Orient, amb la qual cosa posà fi a l’imperi d’Occident. Zenó en certa manera reconegué els fets consumats i li donà el tractament de patrici. Governà en pau i moderació, i, tot i ésser arià, tractà els catòlics amb benignitat. El 489 fou atacat per Teodoric. Assetjat a Ravenna durant tres anys (490-493), hagué de capitular i morí, sembla que juntament amb el seu fill Telà.