Estudià al Royal Manchester College of Music (1945) i, essent encara estudiant, formà part del New Music Manchester Group, interpretant la seva pròpia música, així com obres de M. Davies. Debutà el 1956 substituint un pianista indisposat, la qual cosa feu que interpretés gairebé a vista el Concert núm. 2 de J. Brahms. L’any següent debutà amb l’Hallé Orchestra. Juntament amb V. Ashkenazy, el 1962 guanyà el primer premi del Concurs Čajkovskij de Moscou. El seu repertori fou molt ampli, però destacà sobretot com a intèrpret d’obres del període romàntic, especialment de F. Liszt i de F. Busoni, del qual fou considerat un continuador. Ensenyà a l’Escola de Música de la Universitat d’Indiana, a Bloomington, del 1976 al 1980. Estigué casat amb la pianista Brenda Lucas, amb qui sovint formà duet. Compongué un gran nombre d’obres per a piano i orquestra.