Professor a Göttingen, Jena, Munic i Zuric, fundà l’escola dels filòsofs de la natura. Concebé els organismes com a resultat d’una evolució sorgida d’una massa indiferenciada que s’objectivitza i fixa en diverses formes. Aquesta massa indiferenciada és animada per un principi dinàmic que ell anomena galvanisme i que té com a causa i suport la llum. En el curs de l’evolució sorgeixen els organismes, com més va més complexos. És autor de Lehrbuch der Naturgeschichte (‘Manual d’Història Natural’, 1813-25), en tres volums, Esquisse d’un Système d’Anatomie, de Physiologie et d’Histoire Naturelle (1812) i Allgemeine Naturgeschichte (‘Història general de la natura’, 1833-41), en tretze volums.