La seva família, d’origen georgià, fou perseguida durant l’època estalinista. A partir del 1953 començà a escriure poemes i publicà el seu primer recull, Lirika (1956). Però aconseguí anomenada sobretot des del 1960, quan començà a recitar els seus poemes acompanyant-se de la guitarra. Publicà Ostrova (‘Illes’, 1959) i la novel·la autobiogràfica Bud zdorov, skoljar (‘Bona sort, company’, 1963), de caràcter pacifista. Les seves obres foren publicades en la clandestinitat.
Altres títols són Front prikhodit k nam (‘El front s’acosta a nosaltres’, 1965) i la novel·la històrica Bednyj Avrosimov (‘El pobre Avrosimov’, 1969), que el 1971 aparegué amb el títol de Glotok svobody (‘Una mica de llibertat’) i Mersi, ili pokhoždenija Sipova (‘Gràcies, o l’aventura d’en Sipov’, 1975). La seva temàtica general és la condemna de la guerra, la soledat, l’esperança i la desesperança.