De jove viatjà per França i Itàlia i adquirí un pensament liberal. Vers el 1795 s’instal·là al Principat per administrar-hi els béns de Nicolau Llabrés d’Armengol. Completà la seva formació al despatx de l’escrivà Cortadellas, i al principi de segle, ja amb capitals propis, es traslladà a Tarragona, on es dedicà al comerç de grans. També invertí en agricultura a Lleida, cosa que el portà a combatre els drets de reminiscència feudal que entorpien l’expansió agrària. Durant la guerra del Francès fou cònsol del rei al Consolat de Tarragona i comissionat per la Junta Superior del Principat a Mallorca, Madrid i Cadis. El 1811 es refugià a Mallorca, on fou cònsol el 1812 i el 1813. Tornà a Tarragona el 1814 i el 1820 fou nomenat síndic personer i després diputat a Corts, on defensà el proteccionisme. S'instal·là a Barcelona el 1826, on tenia fàbriques de sabó i d’aiguardent, i estigué en relació constant amb la Junta de Comerç. El 1835 fou elegit membre de la Junta Auxiliar Consultiva i el 1837, primer alcalde constitucional de Barcelona; però el mateix any fou acusat de conspiració i desterrat a Mallorca, on restà fins pocs dies abans de morir. Per les seves idees econòmiques i la seva actuació, és un representant típic de la burgesia catalana liberal i reformista. És autor de diverses obres de caràcter polític que aporten valuosa informació sobre la guerra del Francès i les Corts de Cadis. També analitzà diversos aspectes de la situació socioeconòmica del moment. En aquest sentit destaquen: Recurso que don Guillermo Oliver presentó a la Junta Superior de Catalunya, de su comisión á Cádiz en diciembre de 1810 (1811), Contestación a la satisfacción preventiva que de su proceder ofreció D Antonio Elola, Intendente de Murcia (1812), Memorias económico-políticas escritas en diversas épocas y con diferentes motivos para la prosperidad de España (1820), Reseña del origen, causa y efectos de los laudemios y cabrevaciones en Cataluña (1835), Testimonio de verdad, gratitud y confianza... a la memoria de los honrados barceloneses (1837) i Recurso de queja interpuesto ante s. M la Reina Gobernadora contra el jefe político de Barcelona D José María Cambronero (1839).