OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

l’Olleria

Nom antic deOlles
Municipi
Vall d’Albaida
Nom antic deOlles
Vista de la parròquia de Santa Magladena de l'Olleria
© Fototeca.cat
Municipi de la Vall d’Albaida, estès a l’esquerra del riu Clariano (límit meridional del terme) i accidentat al sector septentrional pels vessants meridionals de la serra Grossa (520 m alt.), en la qual s’obre el port de l’Olleria, pas vers la Costera.
Població: 
8.692 h
[2009]
Extensió: 
32 km2

Aquest sector muntanyós (una quarta part del territori) és ocupat per pinedes. L’agricultura es localitza al pla i els conreus són gairebé tots de secà: vinya (625 ha) per a raïm, cereals, arbres fruiters i melonars. Només hi ha 80 ha de regadiu (hortalisses i arbres fruiters), que aprofita l’aigua del riu Clariano. És tradicional la fabricació de vidre i també la de ceràmica; la del vidre ha pres nou impuls des del 1950 i s’han establert indústries de plàstics, de la fusta, de bijuteria, etc, amb algunes grans fàbriques que utilitzen mà d’obra dels pobles propers. El 75% de la població activa treballa en la indústria, mentre que el 2% ho fa en l’agricultura. La població ha augmentat considerablement des del 1950 paral·lelament al creixement industrial.

La vila (7.648 h agl [2006], ollerians; 255 m alt.) és a la plana; celebra fires (concedides el 1687) a l’octubre i mercat els dijous. L’església parroquial (Santa Maria Magdalena) tingué com a annexa la d’Aielo fins el 1535. La població té el seu origen en una alqueria islàmica. Depengué de Xàtiva fins el 1583; el 1586 li fou concedit el títol de vila i tingué vot a corts. Hi hagué un convent dominicà, creat el 1579, del qual resta l’església del Loreto, un de caputxins (1601), que després de la desamortització s’establí de nou el 1886, i un de monges agustines descalces, creat el 1611. El municipi comprèn, a més, els despoblats de Miranda i de Vint-i-cinc.

Col·laboració: 
JEC

Llegir més...