De molt jove la seva família s’establí a Barcelona, on estudià al Conservatori Superior de Música, del qual fou professor a partir del 1958, catedràtic d’harmonia, contrapunt i fuga des del 1969 i sotsdirector del 1973 al 1981. Deixeble de Joan Toldrà, Joaquim Zamacois, Ricart i Matas i Joan Gibert, fou també professor del Conservatori de Tetuan i de l’Institut Joan Llongueres. Paral·lelament a la docència, exercí com a director d’entitats corals i folklòriques i desenvolupà una remarcable obra en la qual predomina la influència popular, en forma d’harmonització de cançons tradicionals (interpretades per la majoria de formacions corals catalanes) o de creació de nombrosos ballets populars, sardanes i obres que s’han constituït com a canòniques en el repertori coral català, entre les quals el Bestiari (1957), basat en el poemari homònim de Pere Quart. Les seves obres més concertístiques, tanmateix, són d’un llenguatge d’acusat academicisme. El 1994 obtingué el Premi Nacional de música de la Generalitat de Catalunya i el 2010 la Creu de Sant Jordi.
De la seva obra cal esmentar, pel que fa a la música instrumental, de Sonata-Fantasia per a violoncel i piano (1942), Sonata per a piano (1947), Sonatina per a flauta i piano (1950), Suite per a orquestra de cambra i flauta (1953), Rapsòdia per a piano i cobla (1953), Contradansa per a cobla (1955), Sonata per a violoncel i piano (1959), Variacions característiques per a piano (1959), Mortis saltatio per a orquestra (1961), Doble suite per a instruments de corda i quintet de vent (1962), Montmagastre, per a cobla i orquestra (1970), L’Alimara, poema simfònic per a dues cobles i percussió (1983), Fantasia i marxa pomposa, per a cobla (1988), Tres estacions, per a flauta i piano (1989), Simfonia esparsa (1989); Berceuse et rondeau, per a quintet de metall (1990), a més de nombroses obres petites per a cobla i unes 30 sardanes, entre les quals De matí, De matinet i Montjoliu.
De l’obra vocal hom pot esmentar Barquejant, per a veus blanques i orquestra (1945), Tres andaluzas per a cor (1954), La serra per a cor, veus solistes i orquestres, sobre poemes de Joan Alcover (1958), Cantata per a cor infantil, cobla i percussió (1959), Psalmus brevis, per a doble cor i orquestra (1967), Tres canciones de amor per a cor sobre poemes de García Lorca (1971), El timbaler del Bruc, per a cor infantil i cobla ampliada (1995), a més de diverses cançons i nombrosíssimes harmonitzacions de melodies tradicionals per a cor o per veu solista i piano.