i Onda | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Onda

Municipi
Plana Baixa
La vila i el castell d' Onda
© Fototeca.cat
Municipi de la Plana Baixa, situat entre el sector oriental de la serra d’Espadà i la de Cantallops i la plana litoral, i és drenat, al sector septentrional, pel Millars, les aigües del qual són controlades pel pantà del Sitjar , prop de la seva confluència amb la rambla de la Viuda (que forma en part el límit oriental del terme), i al sector meridional pel riu Sec de Betxí o de Sonella.
Població: 
25.691 h
[2009]
Extensió: 
108 km2

A l’interfluvi d’ambdós rius hi ha una zona de piedmont (de 100 a 200 m alt.) formada per materials d’al·luvió. Les terres de conreu ocupen 3 432 ha (1984), només el 32% de la superfície total del terme, i 1727 ha més són d’aprofitament forestal. L’agricultura tradicional era dominada per garrofers, que cobrien gairebé tot el secà i que actualment són residuals (150 ha), encabits als vessants muntanyosos. Amb la pèrdua d’importància del secà han decaigut també les antigues grans finques i els masos dispersos. Després de tres decennis de transformacions, el conreu de cítrics és a hores d’ara el més important, atès que ocupa la pràctica totalitat del regadiu amb 3 200 ha, distribuïdes entre mandariners (2 500 ha) i tarongers (700 ha), regades en gran part amb aigua de pous. Un 90% d’explotacions tenen menys de 5 ha, i quasi el total de superfície és treballada en règim directe. El cens ramader del 1982 hi situa 2 700 caps d’oví, 4 500 de porcí i, sobretot, 136 000 caps d’aviram (pollastres per a carn) que donen idea de la instal·lació d’un cert nombre de granges. Des del s. XVIII prengué cos la fabricació d’obra fina o majòlica i rajoletes o taulellets i a mitjan segle següent ja hi havia quatre o cinc fàbriques ben organitzades, sobretot de rajoletes. El 1924, n'eren 46 i fabricaven més de deu milions de peces anuals. L’any 1936, introduïts els forns de “passatge”, en sortien 37 milions i el 1957 Onda havia esdevingut la capital del taulellet dels Països Catalans, la producció del qual s’elevava el 1965 a uns 250 milions d’unitats. El 1978, 2 493 obrers treballaven en 39 empreses ceràmiques, amb predomini de les mitjanes (5 fàbriques amb menys de 20 treballadors i 18 amb més de 50). Un total de 88 establiments industrials aplegaven 2 825 obrers (dels quals 2 000 treballaven en empreses de més de 50), la qual cosa significava un 60% del total de població activa en aquest sector (enfront del 10% del primari i el 30% del terciari). La població cresqué força al llarg del s. XVIII, de manera més minsa al s. XIX, i regularment al llarg del s. XX: els 6 595 h del 1900 quasi s’havien duplicat el 1960 i n'eren 17 910 el 1986. La vila (20 657 h [2006], onders ; 192 m alt.) és a l’esquerra del riu de Sonella, als vessants d’un turó (248 m alt.) coronat per les restes de l’antic i notable castell d’Onda , important fortalesa d’època islàmica (Muntaner parla de tantes torres com dies té l’any) que encara fou fortificada el 1838, després de la primera guerra Carlina, centre de la comanda d’Onda (1280-1317) de l’Hospital, que passà a l’orde de Montesa. Els barris antics s’articulen al voltant de la plaça de l’Almudí, porticada, i de les de l’ajuntament, Sant Josep i Sant Jaume. El call medieval, a la part alta, té molt d’interès i és relativament ben conservat. Els eixamples moderns s’estenen vers les carreteres de Castelló, de Ribesalbes i de Tales: hi ha les fàbriques i els blocs d’habitatges. L’església de la Sang, amb un portal romànic, és la més vella de la vila. L’actual església parroquial de l’Assumpció fou iniciada el 1727, i fins el 1936 tingué una fastuosa ornamentació interior; a la sagristia es conserva un retaule de Joan de Joanes. Dins la vila hi ha el convent de clarisses, fundat el 1550, i als voltants les ruïnes del de franciscans, establert el 1445 i incendiat el 1835. Dins el terme hi ha el santuari del Salvador i l’important convent del Carme d’Onda. El lloc ja era poblat en època romana (en resten inscripcions). En època islàmica fou una important població i fortificació, que dominava alqueries i poblets de la serra d’Espadà, on continuà la població morisca després de la conquesta (1246). Tales en depengué fins el 1842. En 1248-51 fou poblada per 300 cristians a fur de València. Fou lloc mixt de moriscs (7 focs el 1602), de la fillola de la Vall d’Uixó, i de cristians (714 focs el 1609). El 1267 li fou concedit el privilegi de celebrar fires per Sant Miquel. El 1393 la vila fou incorporada per Joan I a la corona; tanmateix, Ferran II en féu donació a Alfons d’Aragó, duc de Vilafermosa, fet que provocà la violenta resistència de la vila (1512), fins que a la mort del duc (1513) tornà a ésser incorporada a la corona. Foren freqüents les qüestions que Onda hagué de sostenir amb els pobles veïns pel repartiment d’aigües del Millars i del riu de Sonella. La població fou afectada per la guerra del Francès i les guerres carlines. El 1890 fou inaugurat el tramvia a vapor d’Onda a Vila-real. El municipi comprèn, a més, el poble d'Artesa d’Onda, les caseries de Miralcamp, el Tis i el pla de la Marquesa, els barris del Tossalet i Montblanc i els despoblats de Sonella, Espartera, Berita i la Graïllera.

Col·laboració: 
JFMi / JEC
Llegir més...