A Catalunya el seu culte s’estengué a diverses ciutats, com Vic, Cervera i Lleida, i sobretot a Barcelona, on el bisbe Arnau de Gurb, el 1268, aixecà en honor seu una capella posada sota la guarda d’un sacerdot, anomenat prior, que administrava el patrimoni del priorat de les Onze Mil Verges, constituït bàsicament pel territori del castell d’Olivella (1271), administració que fou agregada el 1572 al capítol de canonges barceloní. La devoció augmentà a partir del 1330, quan arribà a Barcelona el cap de santa Agonilla, una d’aquestes verges; més tard arribaren els caps de les santes Digna, Benigna (1356) i Lefana (1417). El priorat desaparegué al s XIX, i dos segles abans el culte a les santes verges havia donat pas al de santa Llúcia, una cotitular originària que ha restat en exclusiva d’aquella capella adjunta al claustre de la seu.