Fou un dels promotors del ressorgiment cultural de Tarragona. El 1882 s’establí a Barcelona, on dirigí La Ilustración Ibérica (1882-1900). Col·laborà a publicacions de Madrid com El Social, on emprava el pseudònim de Salvador. Redactor de La Vanguardia, en anar-se'n Raimon Casellas el 1899 es feu càrrec de la rúbrica artística des d’on adoptà una actitud eclèctica però amb aguda intuïció i amb marcada simpatia envers la nova generació postmodernista. El 1902 esdevingué codirector del diari. Divulgador d’història i de medicina, publicà unes quaranta obres que sovint signava Carlos de Mendoza, que li valgueren fama de gran erudició: El grito de la Independencia (1881) novel·la històrica, Historia de la Europa moderna (~1890), el recull de semblances Arte y artistas catalanes (1900), La Guardia Civil y su tiempo (~1914), Historia de España y de las repúblicas latino-americanas (~1915, en vint-i-cinc volums), Metges literats catalans (1923), La revolución francesa (sd), Medicina doméstica (sd), etc. El seu germà Antoni Opisso i Vinyas (Tarragona 1851 — Barcelona 1880), escriptor i musicògraf, fou director de La España Musical i redactor de La Oceanía Española de Manila, on residí des del 1872 fins poc abans de morir.
Alfredo Opisso i Vinyas
© Fototeca.cat
Periodista, historiador, metge i crític d’art.