Fill i successor de Ramir II. En els inicis del seu regnat hagué d’afrontar les asseifes que atacaren els confins de Galícia i de Talavera (951-952) i perilloses rebel·lions interiors. Vers el 953 el seu germà Sanç, fent-li costat navarresos i castellans, intentà de destronar-lo, però Ordoni III derrotà l’exèrcit rebel prop de Lleó. Reprimí també un moviment sediciós de magnats gallecs i portuguesos. En resposta a les asseifes, dirigí una expedició fins a Lisboa (955), després de la qual negocià la pau amb el califa. Les dificultats del seu regnat foren aprofitades per Ferran González de Castella per a actuar amb més independència.