Novè marquès d’Albaida. Residí, exiliat, a Anglaterra (1823-33), on formà part dels cercles liberals, especialment dels Comuners. Prengué part activa a la revolució del 1848, després de la qual s’exilià a França i Bèlgica (fins el 1854), i, en general, en tots els moviments democràtics; fou empresonat nombroses vegades, i desterrat. Fou diputat en diverses legislatures i a les corts constituents del 1869 i del 1873. Fou considerat el cap del republicanisme espanyol de la seva època. Escriví nombrosos articles i obres de propaganda política.