i Organització dels Estats Americans | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Organització dels Estats Americans

Sigla de l’OEA
Sigla de l’OEA
Fotografia oficial de tots els caps d'estats assitents a la VI Cimera de les Amèriques auspiciada per l'Organització dels Estats Americans
© Cumbres de las Américas
ciències polítiques polít
Organisme fundat a Bogotà el 30 d’abril de 1948 per promoure la cooperació econòmica, política i cultural i per garantir la defensa dels seus membres.

Actualment agrupa tots els estats americans. Amb seu a Washington, els EUA hi han exercit una influència determinant, especialment durant els anys de la guerra freda. La lluita contra la inestabilitat política i social i les seves conseqüències com ara el narcotràfic ha estat un dels objectius principals de l’organisme. Així, l’any 1986 es creà la Comissió Interamericana per al Control de l’Abús de Drogues (CICAD), que el 1999 es dotà d’un Mecanisme d’Avaluació Multilateral, que tracta de mesurar el progrés regional i nacional en la lluita contra el narcotràfic. En un àmbit més polític, el 1991 s’adoptà la resolució 1 080, que establia mecanismes contra els intents antidemocràtics a la regió. El compromís amb la democràcia fou reafirmat el 1994 en la cimera de les Amèriques a Miami. El 1996 s’establí el Consell Interamericà per al Desenvolupament Integral (CIDI), creat per a promoure la cooperació entre els països, sostenir el desenvolupament i combatre la pobresa. L’any 1997 es reformà la Carta de l’organització a través de la ratificació del protocol de Washington. L’acord, que enfortia la democràcia representativa, atorgava a l’OEA el dret de poder suspendre de participar-hi un estat membre el govern del qual, democràticament constituït, fos derrocat per la força. Aquests anys també tingué un paper important en la supervisió d’eleccions en alguns estats membres políticament inestables, com ara Haití o Veneçuela. Tot i el retrocés de règims totalitaris a l’Amèrica llatina (tant de dreta com d’esquerra) arran de l’enfonsament de l’URSS, les tensions internes entre els EUA i els estats membres més propers, d’una banda, i la resta dels membres de l’altra reaparegueren amb força en la 26a assemblea general de Panamà, en la qual l’OEA aprovà una resolució de condemna de la llei Helms-Burton, que enduria l’embargament comercial dels EUA contra Cuba (suspesa de participació des del 1962) i també a l’entorn de la deriva de la Veneçuela d’Hugo Chávez. Aquests esdeveniments i també les disputes entorn de la integració econòmica també han afectat el funcionament intern de l’organització, com es posà de manifest els anys 2004-2005 amb motiu de l’elecció del nou secretari general.

Llegir més...