OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Organització dels Països Exportadors de Petroli

Sigla de l’OPEP
Sigla de l’OPEP
ciències polítiques polít
Organisme creat per les Conferències de Bagdad (1960) i Caracas (1961) per unificar les polítiques petrolieres dels països membres (tots ells importants exportadors de petroli) i protegir llurs interessos.

Els membres fundadors foren Iran, Iraq, Kuwait, l’Aràbia Saudita i Veneçuela. Posteriorment, fina als anys setanta s’hi afegiren Qatar (1961), Indonèsia (1962), Líbia (1962), els Emirats Àrabs Units (1967), Algèria (1969), Nigeria (1971) i l’Equador (1973). Després de la conferència de Teheran del 1971 i la guerra araboisraeliana del 1973, els països de l’OPEP aprofitaren la forta dependència i vulnerabilitat energètica mundial respecte a llurs petrolis per a formar un càrtel de pressió econòmica i política, elevant fortament els preus del petroli amb un gran trasbals en les balances de pagaments dels estats i augmentant llur capacitat de negociació amb d’altres països i amb les empreses multinacionals petrolieres. A partir dels anys vuitanta, com a conseqüència de la crisi econòmica que féu disminuir la demanda de petroli dels països industrialitzats, de la descoberta de nous jaciments de petroli (mar del Nord, Mèxic, etc.), de noves formes d’obtenció d’energia (centrals nuclears) i de dissensions internes, com ara les produïdes per la revolució islàmica a l’Iran (1979), la guerra entre aquest i l’Iraq (1980-88) i la invasió de Kuwait per part de l’Iraq, que provocà la guerra del Golf Pèrsic (1990) i un embargament internacional sobre les exportacions iraquianes, minvaren notablement el seu control sobre el mercat dels hidrocarburs. Posteriorment, el paper de l’OPEP s’ha reduït, després de la incorporació de productors aliens al càrtel, com ara Mèxic o Rússia, que han actuat com a veritables reserves en temps de manca de producció per l’OPEP. El conflicte subsegüent a l’enderrocament del règim de Saddam Husayn i l’ocupació de l’Iraq —un dels productors potencials més gran per les seves reserves— des del 2003 també ha influït en una gran mesura en les decisions de l’organització. Té la seu a Viena i el 2005 n’eren membres Algèria, l’Aràbia Saudita —que té la clau de la majoria de les decisions, ja que disposa d’un terç de la producció total del càrtel—, Indonèsia, l’Iran, l’Iraq, Kuwait, Líbia, Nigèria, Qatar, els Emirats Àrabs Units i Veneçuela. El 2007 hi ingressà Angola. L’Equador i el Gabon abandonaren l’organització el 1992 i el 1995, respectivament, però l’Equador hi reingressà el 2007. Al maig de 2008 Indonèsia anuncià la propera retierada per haver-se convertit en importador net i no superar la quota mínima de produció. .

Llegir més...