OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Oristany

Nom italià d’Oristano (it)
Món

Sumari de l’article

Nom italià d’Oristano (it)
Ciutat de la Sardenya occidental, capital de la província homònima, a 5 km del golf homònim en la mar de Sardenya.
Població: 
32.891 h
[1996]

Situada en una plana fertil, la seva població es dedica bàsicament a l’agricultura i al pasturatge, i també al treball artesà del ferro, la fusta i l’argila. Fundada vers el 1070 pels habitants de l’antiga Tharros, esdevingué capital del jutjat d'Arborea vers les acaballes del segle XI, en traslladar-s’hi els habitants de Tarra, antiga capital punicoromana. Sota la protecció de Gènova (1131), subjecta a les lluites entre Gènova i Pisa, fou víctima d’una invasió organitzada pels jutges de Càller i de Torres (1192). Després de moltes alternatives, restà sota el domini pisà. En donar l’Església el feu de Sardenya a Jaume II de Catalunya-Aragó, Oristany entrà plenament dins l’òrbita de la influència catalanoaragonesa. Acollí amb solemnitat Maria de Xipre, en camí cap a Catalunya per casar-se amb el rei (1315). El segle XIV fou el de la seva major potència política i econòmica. El jutge Hug II lliurà Sardenya als catalans i obtingué el jutjat en feu. La ciutat fou el centre de la revolta del seu fill Marià IV d’Arborea i del fill d’aquest Hug III contra la corona. En morir Marià V (1407), la gent d’Oristany oferiren el jutjat al vescomte Guillem II de Narbona. Després de la batalla de Sanluri, el rei Martí I el donà en feu, amb el títol de marquesat d’Oristany, a Lleonard Cubello d’Arborea (1410). En morir el rei, els sards rebels del nord assetjaren la ciutat. Cubello, fidel a la corona, actuà d’una manera indecisa, però acabà fortificant la seva capital i guanyant la llibertat de comerç amb els altres ports de l’illa; fou així el major dels feudataris reials. Un dels seus successors, el seu net Lleonard d’Alagó, lluità amb el virrei Nicolau Carròs d’Arborea i de Mur, que pretenia el marquesat. Prop d’Oristany, la batalla d’Uras, guanyada pels d’Arborea (1472), els permeté d’estendre's fins a prop de Càller. Carròs feu que el rei Joan II revoqués la investidura del marquès, el qual fou vençut a Macomer (1478) i fet presoner. Els vencedors es repartiren les terres del marquesat d’Oristany, que restà així unit a la corona. El seu nom entrà a formar part de la intitulació reial.

Els monuments

Conserva escasses restes dels seus antics edificis: la torre de Sant Cristòfol o de Porta Manna, la de Porta Mare i algunes estructures de la vella catedral (1288) englobades en la nova (del segle XVIII). És sobretot notable la catedral romànica de Santa Giusta, del segle XII.

Col·laboració: 
MCo

Llegir més...