Professor de dret constitucional, públic i administratiu a Mòdena, Messina, Palerm i Roma, escriví moltes obres jurídiques, de les quals cal destacar Principî di diritto costituzionale (1889), Principî di diritto amministrativo (1890), obres fonamentals, traduïdes a diverses llengües. Polític liberal, ocupà diferents càrrecs de govern, fins a ésser primer ministre després de Caporetto (1917-19). Intervingué en el tractat de Versalles (1919), on defensà els interessos italians. Retirat de la vida pública durant el feixisme, hi retornà el 1944, any en què reprengué la càtedra i esdevingué senador.