Signava sovint Orixe. Abandonà la Companyia de Jesús el dia abans d’ésser ordenat. Es destaca en la seva producció l’obra poètica, iniciada en la preguerra, amb els poemes recollits a Barne muinetan (‘A l’interior de la medul·la’, 1934) i continuada després dins la mateixa línia de poesia mística densa, de gran rigor i perfecció formal. És autor d'Euskaldunak (‘Els bascs’), publicat el 1950, poema èpic influït per Mirèio, que traduí al basc. Féu, entre d’altres, versions dels Salms (1967) i de les Confessions de sant Agustí (1956). Jainko billa (‘A la recerca de Déu’, 1971) és un assaig d’apologètica religiosa. Veritable patriarca de les lletres basques de la postguerra, la seva personalitat contradictòria ha marcat tota una generació d’escriptors.